Una abraçaaada!

Polònia dóna molt de joc. I no em refereixo només al genial programa del Toni Soler i companyia, no. Parlo del país europeu que, gràcies a la parella de bessons que tenen el poder (els Kaczynski, un com a Cap d'Estat i l'altre com a President del Govern) últimament està donant molta tela als humoristes d'arreu del món. Es veu que l'executiu polonès estudia prohibir la sèrie infantil Els Teletubbies perquè sospiten que el Tinky-Winky, el ninot lila, és gay. Sí, sí, trist, però cert. El seu posat afeminat (si és que aquests éssers tenen sexe, que encara no ho tinc molt clar), el triangle que porta al cap i la seva bossa el fan ser un element incòmode per a la rectitud moral que intenta imposar l'executiu de Varsòvia.

Ningú no dubta que, una mica monyes, sí que ho són, aquests quatre paios panxuts i cap-grossos que es passen la vida donant-se abraçades i fent saltironets, però d'aquí a acusar-los d'incitar a la sodomia hi ha un món. Perquè si ens posem a filar prim, trobarem elements sospitosos en moltes sèries infantils i juvenils. Aquí en tenim uns quants exemples...

Barri Sèsam

Mai un espai infantil ha donat peu a tantes interpretacions malicioses. Perquè... què èren, l'Epi i el Blas, sino una parella de fet? El Blas era el mascle dominant de la parella, mentre que l'Epi n'era la meitat més sensible: aquells problemes d'insomni, aquella inseguretat... l'únic que feia era demanar a crits una mica més d'amor per part del seu company d'habitació. Davant de les càmares mai van consumar el seu amor.

Un altre exemple clar d'individu sospitós és Don Pimpón: un paio que viu sol al bosc i que només es relaciona amb els nens que el van a visitar i amb un eriçó gegant que va pel carrer en pilotes i en canvi es posa el pijama per anar a dormir. Inquietant.

Seguint amb la fauna del barri: perquè Chema, el flequer, no va tenir mai cap relació coneguda? I quina mena d'abusos va patir la Ruth Gabriel, perquè a la primera pel·lícula que fes de gran (i gairebé l'última, perquè no l'he tornat a veure) sortís ensenyant el parrús a tot Espanya?

Scooby Doo

Quantes vegades van sortir abraçats de l'armari l'Scooby Doo i el seu amo, el Shaggy? Per favor, si això és clamorós... a la mínima que els perseguia un paio amb una disfressa cutre de fantasma, corrien a amagar-se a les fosques, en un lloc ben estret. Si jo fes el mateix amb la meva gossa, la Lola, seria a la presó per abusos a animals.

Els barrufets

Algú em pot explicar com es desfogaven aquests éssers blaus, que sí que tenien sexe? Només s'acudeixen dues explicacions, tots dues ben tristes. La primera és que fossin la primera comuna homosexual de la història, amb més ploma que l'indi dels Village People. La segona és que la pobra Barrufeta estigués més explotada que les romaneses i les dominicanes dels clubs de carretera. Pobra dona! No donaria a l'abast... quina vida més trista.

El Equipo A

Quatre paios que viuen junts en una furgoneta viatjant per tot un país, disfressant-se quan els contracten. Aquesta podria ser, perfectament, la sinopsi de Priscilla, reina del desierto, però en canvi és el resum d'una de les sèries de més èxit dels anys 80. De tots quatre, només el gran Templeton Peck, àlies Fénix, es deixava veure amb dones, amb un èxit més que notable. Els altres tres, res de res: Annibal Smith, tot refinat, en tenia prou amb somriure i posar-se a la boca el seu anorme puro (s'accepten interpretacions freudianes), mentre que el B.A. Barracus i el boig del Murdock es passaven la vida barallant-se, fent bona aquella mítica frase del pati de l'escola: "los que se pelean se desean". Si no ho recordo malament, a la careta d'entrada de la sèrie, el mateix Murdock sortia transvestit amb un vestit de núvia.

Podria seguir, perquè la llista podria ser interminable. Si ens posem tiquis-miquis, només salvaríem de la crema les sèries hentai porques de La Sexta, el Chicho Terremoto i el Shin-Chan. Que en prengui bona nota el goern polonès. És clar que, si segueix al peu de la lletra els consells d'aquest blog, correm el perill, d'aquí a 20 anys, de ser envaïts per hordes de polonesos babejant, ensenyant la trompa i aixecant les faldilles de les noies.

Sincerament, jo m'estimo més que em preguntin, encara que sigui de manera cursi, si em poden fer una abraçada.