La selecció espanyola de futbol sempre ha estat una gran font d'alegries. Reconec que quan era petit em deixava portar i era un seguidor més dels Zubizarreta, Julio Alberto, Gorriz, Maceda i companyia, però després, un cop ja vaig tenir prou coneixement, he gaudit de valent amb cada derrota i eliminació de "La Roja" en els grans esdeveniments futbolístics mundials i continentals. És a dir, cada dos anys. Especialment deliciós va ser el moment de l'eliminació de l'Eurocopa'96, per penals davant de l'Anglaterra del gran David Seaman (la vaig veure al mític Bar Provençals infiltrat, envoltat de garrulos amb el xandall de la mili) i la del Mundial del 2002, amb el no menys gran Al Ghandour i Corea del Sud eliminant els Camatxoak boys als quarts de final.
En canvi, la selecció de bàsquet era un equip que havia mantingut la meva simpatia, fins fa ben poc. Els Epi, Sibilio, Corbalán i companyia m'havien fet gaudir de petitet, i amb aquells bons records vaig seguir l'equip fins fa ben poc. Fins que van començar a guanyar coses. Llavors, ni tans sols el fet que hi hagi molts jugadors catalans a la selecció ha estat capaç de crear-me'n una opinió positiva. Perquè el que era un grup humà simpàtic, humil i treballador, es va convertir, gràcies als mitjans de Madrid, en "La ÑBA", en un dels pilars del "orgullo patrio", juntament amb Rafa Nadal, Jorge Lorenzo i Fernando Alonso (mort a aquests dos últims, ja, My God!); van aparèixer les samarretes del "Torito" i La Sexta va començar a donar la brasa fins a límits inhumans... en poques paraules, el bàsquet va agafar el lloc del futbol en l'imaginari de l'ultranacionalisme espanyol.
Ahir, aquests nois ho tenien tot de cara. Jugaven a Madrid, la capital del Imperio; el pavelló estava ple com un ou, amb convidats tan il·lustres com el Príncep i la seva dona (tranquils, no es va cremar cap foto ni es va distribuir cap exemplar d'"El Jueves"), ZP o el seu antecessor i senyora -la gran realització de la cadena d'en Milikito ja es va encarregar prou de mostrar-los a cada poc-; el públic cantava allò tan amistós i futbolero de: "a por ellooos, oeeeeeee"... però ni així. Un rus negre (de San Petersburg, com a mínim) va fer la cistella decisiva del partit a dos segons per al final. I Pau Gasol va fallar l'últim llençament, el que se suposava que havia de posar un punt final de pel·lícula al campionat.
Doncs jo me n'alegro. Ja n'estic tip, de tot aquest nacionalisme agressiu dels comentaristes esportius. D'aquella primera persona del plural tan suada i perillosa. D'aquell meyspreu irracional envers el rival, sigui d'on sigui, i aquella sospita permanent a l'actuació arbitral quan no beneficia els interessos de l'equip o esportista de torn. Ahir, mentre tornava cap a casa en cotxe de la feina, em vaig espantar del to ferotge i rabiós del Paco Jó, de la Cadena SER, un home al qual jo tenia per moderat després d'escoltar-lo al "Larguero", però que ahir es va treure la careta definitivament. Fins i tot es va arribar a picar breument amb Paco González, director del "Carrussel Deportivo", quan aquest va gosar fer una observació mínimament objectiva a pocs minuts per al final, quan s'ensumava la remuntada russa. Lamentable.
Arribaran nous caps de setmana, els espanyolets tornaran a treure pit per un Gran Premi, o un campionat de tennis, però jo ja tinc un nou record més amb què combatre tota aquesta allau de "patriotisme constitucional". Tinc un petit tresor: l'or de Moscou. I com aquest, en vindran més, molts més... el pròxim, aquest estiu. Toca Eurocopa!
15 comentarios:
Totalment d'acord amb les descripcions que vostè fa, jove... però no deixi que els energúmens li espatllin el paisatge. El món de la cistella és saludable i respectable.
Ara mateix tinc uns veïns imbècils discutint-se i fent l'idiota, i són les 2:13 de la matinada. I per més que em faci vergonya compartir el gènere humà amb ells, no deixaré de mantenir bons records del meu barri quan me'n vagi. Així ho veig jo.
Per altra banda, vigili amb això de l'or de Moscou: qualsevol pensarà que està vostè glorificant la gesta de Rafa Pascual i companyia.
Precisament l'exemple dels comentaristes esportius espanyolistes són els que ens han de fer mantenir el cap fred. Comentaris com "Dios es español" (tu sabràs millor que jo Àlex qui va fer aquesta afirmació i en quin partit de futbol) són els que acaben fent-nos mal i, perquè no dir-ho, repatejant-nos l'estòmac cada vegada que juga la selecció espanyola i a sobre guanya.
L'ultranacionalisme espanyol utilitza i manipula els guanys esportius de la seva selecció o de qualsevol esportista en competicions internacionals. Un altre exemple, que torno a decebre pel que fa a la memòria de qui ho va fer, en una televisió estatal quan un català guanyava una competició deien "el corredor español xxxx ha conseguido medalla dexxx", si perdia es tractava de "el corredor catalán xxx..."
hem de procurar no seguir el seu exemple i no caure en la mateixa barroeria.
Salut
Collons, quin dia! Tots dos us heu decidit a parlar del mateix tema, i des de prismes ben diferents. En fí, nem a estripar-ho tot:
"Ja n'estic tip, de tot aquest nacionalisme agressiu dels comentaristes esportius. D'aquella primera persona del plural tan suada i perillosa. D'aquell meyspreu irracional envers el rival, sigui d'on sigui, i aquella sospita permanent a l'actuació arbitral quan no beneficia els interessos de l'equip o esportista de torn." Tio, estàs definint al milímetre la gran majoria de comentaristes que segueixen el Barça! Comparteixen els vicis que estan tan de moda. Amb un afegit: a més de menyspreu pel rival demostren un profund desconeixement del rival que té el seu orígen en la falta absoluta d'interés i un complex de superioritat mal entès.
Però malgrat tot, jo segueixo sent (cada cop menys) del Barça.
El que vull dir és que la Brunete mediática, la ñ i els VIP's no poden marcar si et fa gràcia o no que un equip guanyi. Jo, personalment, hagués vist amb simpatia una victòria de la selecció, perquè els jugadors em semblen gent sana, l'entrenador em cau bé.. i perquè no veig perquè coi he d'anar amb Rússia pel sol fet de ser català.
A més, a mi em sembla que el nivells dels comentaristes de bàsquet, en general, és troba a anys llum de la dels de futbol. Em refereixo, sobre tot, als exjugadors tipo Buscató o Solozabal (i no a Montes, obviament).
En el fons, els que s'han pujat a aquest tren, tal com s'han pujat es baixaràn. I el que queda, com sempre, és el que val la pena.
Buscant temes del bàsquet per Internet, he trobat això. Otra vuelta de tuerca.
http://boicotcatalan.superforos.com/viewtopic.php?t=1916
Sap greu pels jugadors i es que aquest equip no es pot negar que juga molt bé. Altra cosa és l'entorn, aquest nacionalime espanyol el tenen molt endins i és que un pot ser nacionalista, però mai com l'espanyol, trobo que és de mal gust.
Recordar també que en aquell pabelló "infernal" també si va significar i no pas poc, el noi de Poble Sec, Joan Manuel Serrat
Molt oportunes les observacions de l'Albert i l'Ulaiff; de fet, són complemetàries. Sense voler-ho, he descrit el comportament de molts periodistes que cobreixen la informació del Barça (jo també, cada dia més, m'ho miro amb més fredor), sobre tot en aquelles tertúlies radiofòniques que omplen i omplen hores de programació perquè sí, perquè toca.
Ho sento, amic, però jo no puc evitar deixar-me influir per tota aquesta "Brunete mediática". Quan aquesta gent, com dius, s'abaixi del cavall guanyador, em tornaré a mirar l'equip de bàsquet amb uns altres ulls.
Pere, la teva troballa és impressionat. Esfereïdora. El paio que ha escrit això es troba al mateix nivell que el Jiménez Losantos. Feu-hi un cop d'ull i jutgeu, no exagero... gent com aquesta és la que fa que me n'alegri, del "Maracanazo" a Madrid.
Saltenc, si et dic la veritat, no em va sorprendre pas la presència del Serrat a la final. Tants anys fent front comú amb els Víctor Manuels, Anas Belenes i Echanoves de la vida fan molt de mal. A més, ara que está de gira amb el Sabina s'ha de promocionar allà on calgui. Aquest tio ja fa molts anys (tota la seva carrera, de fet), jugant amb una ambigüitat de mestre. Quan convé, és més català que el Tarradelles. Quan no, es posa la disfressa de "sociata" i apa!, a cantar per les espanyes. I és que tothom ha de menjar...
Ah, per cert, d'això dels VIP's, entre poc i massa, també. Ahir vaig sentir a Rac1 que deien algo així com "entre el públic hi havia el Serrat, que tampoc sabem ben bé que hi feia allà..." Collons, doncs estava veient el partit, que passa? Al final sembla que la gent s'hagi de justificar per tot. Quina culpa té ell si el realitzador de la Sexta li molava més fer planos de les llotjes que del parquet?
En el fons, l'esport pertany totalment al terreny de la irracionalitat. Tota justificació de "perquè m'agrada aquest equip" o "perquè no m'agrada" em sembla innecesària, gratuïta. Tots tenim al cap el nostre amic Tiri, l'home que al mateix temps és independentista i de l'Aléti. Un equip t'agrada o no, igual que un esportista (Alonso) t'agrada o no. Justificar perquè t'agrada o perquè l'odies és una pèrdua de temps: les seves virtuds i els seus defectes segur que, clavats, els podràs trobar en els seus competidors.
L'Albert té tota la raó. No s'hi val allò de veure la palla en l'ull aliè i no la biga en el nostre. Una miqueta de seny enmig de la gran bacanal, si us plau.
També comparteixo tot el que ha dit l'Oli (sobretot, amb l'analogia dels abusos de la premsa babaugrana, que no li fan cap bé al club).
Però jo em resisteixo a veure l'esport des de la irracionalitat. El pots viure amb passió i dient la bestiesa més grossa en un moment donat, però sense deixar de ser persona. Després, per aquesta justificació es colen tots els desastres.
Irracionalitat total. Has justificat o argumentat algun cop de manera racional perquè ets de l'Espanyol? És absurd. Ho ets, i ja està. El mateix per algú que sigui del Barça o del Gratallops. Repeteixo, qualssevol argument que puguis aplicar al teu equip el pots aplicar a qualssevol dels seus rivals.
Pel que fa als comentaristes, per desgràcia tot plegat forma part de la crisi que viu el periodisme esportiu actual.
Completamente de acuerdo. Muerte a Jorge Lorenzo, ¡ya!
En cuanto a lo demás, pues ¿qué quieres que te diga? ¿Será que nos acercamos a la treintena y distanciarnos nos hace sentir más adultos? ¿La frialdad ante el deporte implica racionalidad? Puede que sí. Yo también me siento muchas veces decepcionado, o cansado de deportes + comentaristas, pero también te aseguro que muuuuuchos días vuelvo a vibrar o renace la vena hinchada en la frente por alguna jugada, injusticia o vete-a-saber porqué.
En fin, ¿no? (es como una variante del raulesco "sí, bueno, ¿no?")
Un abrazo
PS: ¡Cal Bernadàs se quema!
Jo sóc més simple, més primari. Sempre vaig amb el país que juga contra el país que no permet que el meu país pugui jugar.
I ja està.
També és cert que una cosa és voler que Espanya perdi sempre, i una altra que alguns jugadors et fotin més ràbia que d'altres. A mi, curiosament, del bàsquet Ñ només em provoca urticària el Pau Gasol.
Vaig sentir un tall a Catràdio de no sé quina cadena en què un 'periodista' deia més o menys: "que se preparen porque hoy les vamos a meter una paliza [als russos]". Per higiene mental, ja no escolto els deports a les ràdios i teles de la Metròpoli.
Salut.
Em penso que era el José Antonio Abellán, a la COPE, que després de 15 segons de partit va dir: "¡¡¡esto huele a paliza!!!".
Doncs apa, con su pan se lo coman.
Ulaiff, clar que podria racionalitzar per què sóc de l'Espanyol. El problema és que els meus interlocutors culers són irracionals i no hi ha forma que ho entenguin.
Potser en Norman Foster posarà al Camp Nou uns sensors especials per ajudar els handicapats, ho desconec.
Como rezaba un SMS de un oyente de la SER: "Un negro que juega con Rusia y se llama Holden? ... Fijo que es de la CIA" XD
La verdad es que ya les pueden dar por culo. En mi caso, no tanto al equipo, porque salvo dos o tres (entre ellos Supergasol!! cada día puedo menos!), el resto me caen más o menos bien, y juegan de lujo. Pero a todo el entorno que les rodea, que los zurzan. Y que le den mucho al freakie de Andrés Montes. Odio es lo que siento por semejante especimen.
PD: se va a liar!
Ola, what's up amigos? :)
Hope to receive some assistance from you if I will have any quesitons.
Thanks in advance and good luck! :)
Publicar un comentario