martes, 30 de octubre de 2007

En pròpia porta



Encara tinc por quan poso la ràdio. Penso que, en qualsevol moment, pot aparèixer sense avisar, traïdor, entonant aquell grinyolant "Xina, Internet, Marihuana, Tijuana!" que em desperta el pitjor de mi mateix. Si no he esclafat la ràdio, o la tele, cada cop que m'ha assaltat en un moment de descuit, és senzillament perquè sóc pobre i no tinc prou pasta per reemplaçar-los.


M'estic referint, òbviament, a l'anunci àmpliament difós del diari "El País" (ara sí, amb accent). Aquell suposat poema que reflectia el món global dels nostres temps, i que tenia una estètica a mig camí entre "Lost in Translation" i un videoclip de Macaco, tenia la facultat de treure'm de pollguera i, de retruc, em va provocar certa aversió a un diari que, tot s'ha de dir, llegia amb assiduïtat gairebé cada dia. Pensava que després del llençament del nou format, l'anunci passaria a millor vida, però fins fa poc, encara seguia donant la brasa. I per això tinc por de posar la ràdio. Perquè si l'escolto un cop més, no responc dels meus actes.


És curiós el que pot arribar a fer un anunci; en determinats casos, aconsegueix just el contrari d'allò que persegueix: promocionar un producte. I tot, gràcies a la poca vista de molts creatius amb ínfules de Tarantino, Spike Jonze, o Berlanga, depèn del cas. Com aquell central que vol refusar ben lluny la pilota de la seva àrea i calcula malament, s'acaben fent un gol en pròpia porteria.


I és que l'anunci del "Diario Global en Español", com es fan dir ara els papers de PRISA, no és l'únic exemple d'aquestes errades de càlcul que, com a mínim a mi, em provoquen una penalització immediata cap al producte en qüestió. Per exemple, des que el pesat de Constantino Romero em lloa a totes hores a RAC-1 les propietats de les depuradores domèstiques d'aigua Osmotic, mai m'havia agradat tant el gust a clor de l'H2O que surt de la meva aixeta, segurament amb elements nocius per a la meva salut. I parlant de la ràdio del Conde de Godó: mai, mai de la vida, me n'aniré de viatge a Costa Rica, i menys, contractant-lo a Viatges Marsans: aquella cançoneta de "Happy Holidayyyyy... haaaaaappy holidaaaaaaayyyyy" de els falques se'm va incrustar al cervell de manera perillosa.


Quan això passa, s'obre una escletxa perquè surti l'assassí en sèrie que tohom porta a dins. Recordo, per exemple, aquelles ganes d'escanyar nens que vaig experimentar aquell Nadal d'ara fa uns quants anys, cada cop que sentia aquella frase: "Hoooola, soy Edu, feliz Navidad!". Vaig trigar moltíssim en no mirar els mòbils Airtel amb un rictus de fàstic. I, per a més INRI, la frase es va convertir en un gratest hit del carrer, passant a formar part del repertori de tots els graciosos de bar de carajillo. Sí, amics, tots aquells que vàreu pronunciar aquella frase davant meu sou vius de miracle...


Un altre tupis d'anunci que no tolero és aquell que intenta ficar la por al cos de la gent, especialment a les mares. Aquell spot d'Actimel en què, amb música de suspens, s'alertava dels perills que comportava el fet que els nens compartissin un gelat o juguessin al parc a l'aire lliure era surrealista. Que jo sàpiga, cap de les criatures de la meva generació va quedar-se coixa per fer-se una rascada al genoll, o va agafar la SIDA per fer una mossegada al polín de llimona del seu amic. Des de llavors, només per putejar, compro els iogurts per beure de la marca Hacendado. Que, a banda de no ser tan monyes (de fet, ni s'anuncien) són més barats.


Parlant de pasta: com he dit abans, visc força al dia, i de lloguer, o sigui que dins de les meves aspiracions a la vida no hi ha lloc per pensar en adquirir una segona residència en algun resort per a nous rics. És per això que qualsevol anunci de Marina d'Or o similars em posa la pell de gallina, però n'hi ha un que m'es especialment repugnant i que a sobre me l'he d'empassar cada dia a les promocions de La Sexta. Estic parlant, evidentment, de Polaris World, que ha canviat el Camacho per aquella mena de Sr. Burns a la murciana, amb pentinat d'Anasagasti, que no deixa de fregar-se les mans mentre t'ofereix la possibilitat de viure "en lo que, probablemente, sea la mejor oferta de golf de toda Europa". Abans de viure en aquella monstruositat, me'n vaig a una tenda de campanya a Can Tunis. Tindria veïns més macos.


Podria seguir, però la bilis se m'acumula, i és massa perillós. Segur que vosaltres també teniu els vostres anuncis "favorits"; aquí teniu espai per dir-hi la vostra.


Ah! I perdó per l'absència. La feina m'està consumint.

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Bé, l'espera ha valgut la pena. Càustic com sempre, tot i que, veient els exemples que has posat, estava del tot justificat.

L'anunci de "El País" em va agradar la primera i la segona vegada, però no entenia què cony hi fotia "Aràbia" i em rampejava el recurs mil vegades vist "Marihuana, Tijuana". Modernor impostada de gafapasta, molt em temo. Ara l'espot ja em provoca urticària, directament.

La publicitat té un mal consumidor amb un servidor, perquè recordo les sintonies i tal però NO LES MARQUES. Sóc incapaç de distingir l'anunci d'un determinat cotxe o de qualsevol història. Amb tot, no suportava:

*El del "Whazaaaaa!!!!!" aquell tan energumen. I tothom fotent l'imbècil igual. Jo no ho vaig fer mai, ho juro.

*El de "las manchas de las picotas": un clàssic odiós del 93. No podien dir "cerezas", cagoncony?

*El del Fernando Alonso i el mono de la ballesta. No sóc un especial detractor de l'asturià, però en aquell anunci era per cridar-li al ximpanzé: "Dispara, cony, dispara!"

*El del Hesp i senyora dient "¡Bravo, Caprabo!". És injust que a hores d'ara encara no hagin estat mai catalans de l'any.

Joan dijo...

el más grande y surreal y horroroso y de tó es el de... GRUPASA!!!

:D

Harvester Of Sorrow dijo...

Oh, el de les "manchas de las picotas"! "Una solución, quiero"! What the hell, Vidalo, acabes d'exhumar un cadàver que tenia feliçment enterrat a la meva memòria. I allò del "Whazaaaaa!!!!" va ser infumable. Era de Budwierser, no? quin mal va fer aquell anunci...

Perdona, però per català de l'any, el Michael Laudrup anunciant "és bo, és Borges". Quina dicció, quin saber estar... milers de mestresses de casa van deixar les seves marques de tota la vida per aquella clenxa i aquells ulls blaus. Sweety.

Oh, Joan, GRUPASA!, "Es cuestión de pristiiiigio!". Porque dice pristigio, el campeón del cantante.

Por cierto, os habéis dado cuenta de que en el enuncio de las hipotecas de La Caixa suena el "Every breath you take"? Mensaje subliminal a los futuros hipotecados?

reflexions en català dijo...

La feina ens consumeix a tots, Parella. Absència injustificada.

A mi també em fot dels nervis l'anunci de la marihuana i Tijuana i la mare que els va parir. És una de les modes absurdes (quina redundància!) dels nostres temps: vinga, una ràfega de conceptes i tal.

A mi el que em fot dels nervis és l'anunci del Psoeriódico. Com es diu 'charco' en català? ës clar, el català és una cosa tan estranya i difícil? I com es diu Caperucita? I ¿te gusta mi almeja'? En fi...

A casa nostra, Pa Rosendo.

Anónimo dijo...

JAJAJAJAJAJA!!!! "Everybreath You Take"!!! Després diran que els anuncis enganyen! O que tots els bancs són uns cínics! Grandíssima observació, amic!

"Te la voy a meter y te va a doler, pero te lo digo suavecito..."

ruth dijo...

hi ha un del corte inglés que en la versió catalana (rac1) és ridícul, surt un monyes dient-li a la tia "pero que bé cuines", molt en plan hyppie, com si digués "pero que en són de bonics els ocells cantant a la primavera".
Però és que en la versió castellana és pitjor! surt un quillu de cuidado dient "pero que bieenncocinas", allargant la "e", la "n"i ajuntant-t'ho amb "cocinas".

I l'osmotic és odiós, pesat, no l'aguanto més.

Al happy holiday quasi li vaig agafar carinyu i tot. Em recorda al típic de tota la voda de ràdio barcelona de "heaven, we're en heaven" per anunciar la casa de las mantas.
PD: al ladito de la caixa.

Anónimo dijo...

Anuncis, anuncis... Publicistes, LLADRES!!!!
L'anunci de "El País" és el típic en que es veu d'una hora lluny, que l'únic motiu per fer-lo era el de viatjar "per la patilla"!! (situació a l'agència de publicitat: "Y si lo grabamos a tomarpolculo?? Total, paga "El País"...). Ja n'hi ha prou de tanta ruqueria. Señores... DEJEN DE ROBAR!!!

A mi, més que els anuncis, el que em posa frenètic són les veus dels anuncis. N'hi ha mil exemples: en Constantino Romero i el seu osmòtic (Tino trabaja y deja la navaja...!), la tia insuportable dels anuncis d'estetic integral (les greixines... greixines??), i què me'n dieu del paio que feia l'anunci de "Estrella Damm" que deia que se n'havia anat a viure a Shangai?? (què collons vens, cervesa o mamadas a mil??).

Jo, com sempre, seguiré el millor consell publicitari que m'han donat mai: "Busque, compare, y si encuentra algo mejor, cómprelo!"

Una abraçada Parellino, amic!!

Harvester Of Sorrow dijo...

Grande, Tonino!

Suposo que et deus referir a la veu de la paia del "Master Plus" que anuncien a totes hores a Rac-1 i que té una dicció horrorosa. És de jutjat de guàrdia.

Oh, i el de l'anunci d'Estrella! semblava que li estaven fent "la torsió", com diu l'Aymamí. Ara, per veu, una d'una tia que fa falques a Catalunya Ràdio, que sembla que estigui plorant quan locuta. És acollonant.

Jo crec que en el cas de l'anunci d'"El País" tenen tanta culpa els publicistes com els anunciants. I és que un diari tan progre i tan guai no podia quedar tan cutre de gravar un spot a Móstoles. I és clar, els "creatius", posats a demanar, no es quedaran curts...

Ruth, no comparis. El de la Casa de Las Mantas tenia la seva gràcia ("en Junqueres 5, al ladito de..."), però el maleït Happy Holiday aquest em treia de polleguera. Hosti, no he sentit aquest del Tall Anglès que dius. Últimament, de Rac-1, el Minoria i prou. Per la dignitat del periolisto...

Anónimo dijo...

Ostres, és que la tia del Masterplus és per dir-li que es deixi de bajanades i que s'operi la boca, por el amor de Dior!

I el Constantino, a mi que em perdonin, però en l'anunci aquest últim com a mínim fa malament un parell d'esses i patina en més d'una neutra. És que ja m'imagino el tema:

-Buenas. Ja sóc aquí. T'ho dic a la primera i són 10.000.

Bé, celebro que també us fotés dels nervis el de la cervesa Damm. Pensava que només era fruit de la meva animadversió als pajotes babaugranes.

ruth dijo...

No és Masterplus. Us equivoqueu.
És Mashterplush!
les greixines.
es diu paaaanxaaa

08181 dijo...

aaaargh!

viatges marsans!!! quina tirria d'anunci! i el masterplush de les greixines, el romero... pero n'hi h aun pitjor, un on canten imitant animals, que no se de que cony es per que mai l'he pogut sentir sencer.

RAC-1 ha de replantejar-se alguns anuncis Carles cambiiiiaaaaaa caaarles repaaaaaaraaa... uffff

Harvester Of Sorrow dijo...

Què gran, Denke!

La publicitat a RAC 1 és lamentable, de totes totes. Jo he hagut de sentir cinc o sis cops i parar-hi l'orella per adonar-me que no diuen "Carles", sino "Carglass"...

What the hell! Tan cares són les bones veus per a les falques?