viernes, 19 de septiembre de 2008

Una d'anuncis


Una ràpida d'anuncis, que últimament estic molt mandrós:

-Nostàlgia: No heu pensat per què un anunci de bolquers fa servir una paròdia dels "Caçafantasmes" per cridar l'atenció, si la pel·li (només compto la primera, la segona era horrorosa) té una pila d'anys i no se n'ha fet cap remake? Molt fàcil: els nens que vam al·lucinar amb el Babetes i el monstre dels Marshmallows ja fa anys que estem en plena edat reproductiva. Ara som el target perfecte: tenim uns 30 anys i anem (bé, van, que jo de moment me'n salvo) empenyent carrets de nadó, amb la síndrome de Peter Pan a les espatlles.

-Missatge subliminal? El tio que tria la música dels anuncis de La Caixa és un cabrit amb molta mala llet. Primer, tria l'"Every breath you take", dels Police. No descobriré Amèrica si us dic que la lletra és la declaració d'un malat possessiu i gelós a la víctima del seu assetjament. Amb frases com "I'll be watching you" o "Can't you see, you belong to me?" envien un missatge més o menys subliminal als pobres desgraciats que han firmat una hipoteca amb ells. Per si no n'hi havia prou, el següent spot està fet amb l'"Eye on the Sky", de l'Alan Parson's project. Dues perles: "I am the maker of rules, dealing with fools" o "I can read you mind". Aterridor.

-Compreses futboleres: Seguim amb el tema de les cançons. En l'últim d'Evax, aquell en què unes garses fins a les celles d'èxtasi fabriquen una compresa gegant enmig del camp. La música que canten és, atenció, aquell mític mantra que se sentia al gran Atotxa: "Bat, bi, iru, lau, bos, seiz, zaspi, REAL!" Això sí, tunejada, i sense que s'hi entengui res de res, que si no, no seria un anunci modern.

-"Dinero llama a dinero": una promoció de Movistar anuncia que si envies un missatge a un número de la companyia, entres en el sorteig d'uns 45.000 euros. Hi surt una dona cridant, saltant i corrent perquè ha resultat guanyadora. Fins aquí, tot normal, però hi ha una cosa que no quadra: la dona en qüestió viu a un barri collonut, amb una casa estil americà, amb un jardí enorme on el seu marit està preparant una barbacoa. Una persona amb aquest nivell de vida tan folgat no munta un sidral per 45.000 euros. Per a ella, hauria de ser poc més que xavalla. L'anunci seria molt més creïble si hi sortís una quilla a un barri rotllo Esperanza Sur (el de la gran Aída, de Tele 5) cridant i trucant al mòbil al seu xorbo, que, evidentment, ho celebraria marcant-se uns trompos amb el seu Ibiza Cupra groc. Això és alegria, carai!

-El mal rotllo: si us plau, que algú digui als amics de Mahou que Fernando Fernán Gómez ja fa temps que és mort. Perquè fa molt de "yuyu" veure aquell anunci que posen a la mitja part del partit de futbol dels dissabtes, en què l'home parla de la Lliga espanyola i acaba amb una frase de molt mal gust, donades les (seves) circumstàncies: "El fútbol es la vida". Clar, l'home es dedicava al cinema i al teatre, i així li va anar.

-Futur negre: acabo de veure un anunci que trobo força graciós. És de Pronto, però molt em temo que durarà dos dies. Hi surten un munt de dones amb una tireta al front. No saps per què, però al final en veus una que està passant la pols, esternuda i acaba picant amb el cap a un prestatge. Sospito que les associacions en defensa de la dona hi veuran un regust masclista. I, veient-ne els precedents, no crec que triguin a retirar-lo.

6 comentarios:

Jerry dijo...

Titan, sàpigues que una "rápida" en portuguès (o una "rapidinha" com diuen ells) és un terme amb una clara connotació sexual. No sé què hauràs après en tres anys de convivència amb els porrontxos comprant xocolata blanca sense marca a l'Andorra 2000...

Quan era petit, el que més m'agradava de la tele eren els anuncis, però ara ni això... imagina't que l'altre dia discutíem amb la dona sobre un anunci que a ella li agradava molt i a mi gens i no recordo quin era.

Sobre la publicitat a la televisió, la millor ràdiografia és la d'aquesta cançó dels Pets: sublim.
http://www.youtube.com/watch?v=vwj2hhTyY1Q

Jerry dijo...

Ah, i per cert, Titan, una segona reflexió. Recentment m'ha vingut una necessitat de prendre per esmorzar una tassa de cafè amb llet ben freda. Vaig fer la prova fa uns dies per acabar uns sobres de Nescafé descafeinat que m'estaven caducant i m'hi vaig enganxar. Total, que ahir era al súper comprant i vaig dirigir-me cap als cafès solubles. No vaig acabar comprant cap sol·luble de Marcilla, ni de Nescafé, ni tan sols de Bonpreu (jo intento donar els meus diners a distribuïdores del país, almenys).

Vaig acabar comprant Eko. Endevines per què?
Eh, i boníssim!!!

oriolvidal dijo...

Ets terrible com a semiòtic dels anuncis de "La Caixa". La veritat és que el tio que els encoloma aquestes cançons els hi està fotent uns gols maquiàvelics: cobra i a sobre els fot quedar com el que són.

M'ha agradat molt la teoria dels Caçafantasmes, perquè segur que és certa. A mi els anuncis no em fan pensar tant. De fet, tinc un problema, perquè aïllo totalment formes i continguts. Em costa associar músiques i marques (excepte les de tota la vida, és clar).

La de les paves de l'últim d'Evax, a mi, em commouen. Fotre una moguda així per anunciar compreses em sembla al·lucinant. Un aplaudiment per al creatiu, sigui o no Juan ma-Lillo.

denke dijo...

brutal.. tu també poses atenció als anuncis..?

jo estic enamorat de l'anunci de movistar dels "autonoms" en plan national geographic

Harvester Of Sorrow dijo...

Mmm... desconeixia aquest significat. La meva relació amb els porrontxos es va limitar a rebre els insults típics a un camp de futbol: "fillu da puuuuutha...", ja saps.

No puc evitar fixar-m'hi molt, en els anuncis. Em toquen tant la moral quan em tallen les sèries per la meitat, que no em puc estar d'analitzar-los.

Ooooh! Ja t'entenc, titanino! Aquell mític anunci dels 80 de l'"Eko, ekoooooooo" encara ressona dins del meu cap. Jo també m'hagués decantat per aquesta marca.

Jeje, tens raó Oriolo. El tio dels anuncis de La Caixa és un infiltrat de primera. Potser és el teu "Robón Hood", no?

Denke, sóc un autèntic malalt dels anuncis, creu-me. Ah, i estic amb tu. Gran, molt gran, el dels autònoms de Movistar. Llàstima de la marca, que li tinc una mania...

Anónimo dijo...

hosti...quin ull tens Parella. insisteixo: que et fitxi el buenafuenteeeee! ha ha!
la veritat és que quan veig una peli i tallen pels anuncis faig zapping. la publitat m'avorreix mooooolt.
Per cert, com devien ser els anuncis de Lehman Brothers o Bear Sterns o Wachovia als USA? "confii en nosaltres? un valor segur? 150 anys ens avalen?" perquè et vagis refiant...
jordi martinez (és que no recordo la contrassenya de google!)