martes, 31 de julio de 2007

Saviola i el monorail



Un dels meus episodis favorits dels Simpsons és aquell en què el poble d'Springfield, en assemblea, ha de decidir què fer amb un bon grapat de calers que han aconseguit després que Joan Gaspart Burns hagi de pagar una multa milionària per la contaminació de la seva central nuclear. Després de debatre unes quantes opcions més o menys útils, els ciutadans acaben llençant els diners finançant la construcció d'un monorail inútil. El motiu? un xarlatà, que els va vendre de manera impecable totes les virtuts del producte, va amenaçar de dur la seva oferta al poble rival, Shelbyville. La resposta va ser immediata: el xarlatà es va embutxacar els tres milons de dòlars de què disposava Springfield. No cal dir que l'invent va acabar en desastre, només salvat en última instància per una acció heròica del gran Homer.


Doncs bé, Ramón Calderón, aquest estiu, ha estat l'Springfield de torn. Ha fitxat un jugador, Saviola, només pel plaer i el morbo que aquest ha pertangut les últimes temporades al seu gran rival, el Barça. Des de Madrid, aquesta contractació es vol vendre com una jugada mestra, com un gran cop al barcelonisme: s'ha fitxat un jugador a cost zero i que a més gaudia de l'afecte de l'afició del Camp Nou. És, diuen, una jugada comparable a la de Florentino Pérez amb Figo o la de Mendoza amb Laudrup, però no és així. Ni de bon tros.


Saviola, a diferència d'aquest dos casos, no va triomfar mai a Can Barça. Els seus representants, veritables genis en l'art de col·locar sardines a preu de marisc, es van aprofitar de la feblesa i la necessitat de Joan Gaspart (el de debò, no el Sr. Burns) i el van fer pagar 4.500 milions de pessetes per un marrec de 20 anys que prometia, però res més. La seva cara de nen bo i la seva actitud impecable, unides a una bona primera temporada, van conquistar el Camp Nou, però després la seva estrella es va anar apagant. Ni tans sols en les dues cessions a equips menors, com el Mònaco o el Sevilla (no se m'enfadin els andalusos, però és cert) va poder ser titular habitual i demostrar la seva suposada vàlua com a davanter golejador. Amb la fitxa indecent que cobrava -indecents ho són totes, però la seva encara més per la relació sou/rendiment- el més intel·ligent que va poder fer el Barça va ser deixar-lo marxar i que se n'anés a enganyar a algú altre. I aquest altre, oh, sorpresa! ha estat el Reial Madrid.


Saviola no és tonto. És, com de vegades demostra a l'àrea, molt murri, i ja s'ha ficat l'afició blanca a la butxaca prometent 20 gols aquesta temporada i assegurant que ja ha oblidat el seu passat blaugrana. D'aquí a 5 mesos, en tornarem a parlar. Pronostico un Saviola suplent, amb poc protagonisme i superat fins i tot per jugadors com Soldado. És clar que ell no obrirà la boca, sempre correcte. Ell i els seus representants ja han fet la feina, signant un sucós contracte amb Don Ramón. Si després el monorail descarrila, que se'n vagin a demanar a explicacions a un altre. Homer Simpson Schuster haurà de fer mans i mànigues per evitar un fiasco sonat. Al temps...


14 comentarios:

Joan dijo...

Comparto pronóstico y le auguro largas comidas de mocos en el banquillo del Mandril. Espero que no nos equivoquemos.

¡¡¡¡TITÍ!!!!!

Anónimo dijo...

Em vénen al cap casos com els de Prosinecki, Hagi o fins i tot els d'Escaich o Korneiev. L'enigma de l'estiu és saber si triomfarà Jonathan Soriano.

Paz Vega al Pont de Vilomara... però ja!

Anónimo dijo...

Al Saviola li vaig agafar mania quan veia que el New Camp l'ovacionava cada vegada que es feia un pet.

Mira que n'ha tingut d'oportunitats de demostrar que és un bon davanter...

Quan penso en aquella devoció que hi havia pel De la Peña...

I la del Larsson, que no era patètica?

A les graderies del New Camp i a l'entorno hi ha molt malaltet, eh?

Per mi, el Saviola és un jugador d'Atlètic de Madrit o d'Espanyol, mai d'un equip bo.

Salut.

Harvester Of Sorrow dijo...

Ben trobat, Oriolo. Aquest Saviola serà un d'aquells casos en què el jugador acaba passant amb més pena que glòria. Encara te'n podria dir un altre: el mític Nando, follatari que va acabar la seva carrera fent parella amb un jove Pochettino a Can Perico, pas previ pel Madrizz de Tenerifle.

El públic del Camp Nou és una mica Corky (és trist que ho digui un culé). De tant en tant, a la gent li agafen unes passions desmesurades per gent que encara no ha demostrat res: ha passat amb el Saviola, amb el Larsson, amb el De La Peña (algun dia escriuré un post sobre ell, I swear) i, si te'n vas més enrere, amb gent com l'Archibald, l'Artola o el Simonsen.

Bona part de culpa la tenen els mitjans, que a la mínima que un jugador no s'ensopega amb ell mateix i fa una jugada decent, ja l'estant convertint en mite. A sobre, si llegeixes els articles tipus "ésta es su vida" de cada estiu, sembla que no hi hagi cap jugador del Barça tonto, gandul o mala persona. Tots són un exemple per als més joves i un catàleg de virtuts humanes. Encara que siguis un egòlatra com l'Eto'o, un borratxo com el Romàrio o un pedant com el Guardiola.

Per a mi, el Saviola, al màxim que pot aspirar, és jugar a un Saragossa de la vida. I competint amb Sergio Garcia per un lloc a l'onze.

Joan dijo...

Discrepo, Larsson hizo partidazos y, si no, basta mirar el vídeo de la final de la Copa de Europa. No sería técnico, pero si efectivo. Sabía lo que tenía que hacer al estilo José Mari Bakero (¿O al gran Bakero también lo vais a defenestrar?).

Lo que dices del Corkismo sí lo comparto, especialmente con jugadores como Rochemback (¿dónde estará? ¿vendiendo droga en la Zona Franca?). También es cierto que el público sí que ha tenido vista con otros tipo Zenden (rememoren la superportada de El Mundo Deportivo "Zentren"), Petit o Christanval.

Anónimo dijo...

Àlex, ara m'ha vingut al cap: per què no fem una llista tipus 'les perles que han passat pel Barça'?


Landáburu, Christanval, Morán, Korneiev, Romerito, Ezquerro...

Em falla la memòria, tu.

Anónimo dijo...

Joan,

El que volia dir és que no entenc la idolatria esbojarrada que hi havia cap al Larsson.

No el considero un mal jugador, però tampoc no era res de l'altre món. Res que justifiqués el patetisme de la graderia amb aquells "Laaaaarsson, Laaaaarsson".

Per mi, el Larsson i el Bakero no es poden comparar. Al BAkero se li poden perdonar els dos últims anys, en què es va arrossegar com una culebra. El Patrassik va fer molts feina, dins i fora.

El Larsson, què ha fet?

Amb em Maxi també va passar la mateixa tonteria, però per sort va durar quatre dies.

A me'n recordo d'una altra toia que no fa pas gaire va ser del Barça i que sembla que faci segles: el Dugarry, o Cagarry.

Salut

Anónimo dijo...

Totes les aficions tenen les seves passions inexplicables. Hi ha gent que prefereix tios humils i treballadors que no pas els suposats cracs que s'hi arrepengen. A l'Espanyol, per exemple, la gent idolatrava Pacheta i Cobos. Potser pel fet de ser un club molt familiar i perquè aquest parell són de molt bona pasta, en especial José Rojo. Ara ens estem passant al fino estilismo, línia Riera i Jônatas, a qui li perdonem tanta gilipollada per quatre filigranes. L'espectacle és el que té.

Discrepo també en el tema Larsson; per a mi, un dels millors 9 des de mitjans del 90. Al Bar$a ja va venir minvat, però va rendir amb escreix. I Morán, parella de Quini, no recordo el seu estil, però fotia un munt de gols amb l'Udo Lattek de míster. Jo el tinc memoritzat com a un bon davanter, no sé, marc...

Anónimo dijo...

Oh, oh, oh! Quants records llegint aquests noms del Hagi, el Korneiev, l'Archibald, el Nando!!!! Teniu una memòria fabulosa nois!

Estic totalment d'acord amb les opinions que heu fet sobre el Saviola, i sobretot, Àlex, amb aquest comentari últim teu quan recordes com de desastrosos poden arribar a ser els mitjans de comunicació a l'hora de pujar als altars a QUALSEVOL jugador.

Cas Motta, per exemple: vagi per endavant que no sóc lectora de la premsa esportiva des de fa temps perquè em va caure la vena dels ulls fa uns quants anys. Però la temporada passada, això de la seva "desordenada" vida privada es deia amb la boca fluixeta. Com a mínim als mitjans de comunicació més massius, diguéssim. Se'l considerava un gran jugador, en general.

Ara que el tio, amb tota la barra, demane la carta de llibertat, ara comencen a sortir més públicament les cròniques que parlen de la incompatibilitat del ritme de la seva vida personal amb el tipus de vida que, SE SUPOSE, ha de portar qualsevol jugador d'un equip del primer nivell. A més, els periodistes com vosaltres que esteu allà baix, al rovell de l'ou, estic segura que cada dia us arriben rumors mils sobre "desordres" protagonitzats pels grans ídols. I esclar, no es pot dir res. Al contrari, i com tu dius, només se'n destaca el compromís, el fet que volen aprendre el català des del primer dia (ja!), a cap li agrada sortir fins a altes hores de la nit, tots porten una vida familiar exemplar... Sí, sí...

Bona sort!
josefina

Harvester Of Sorrow dijo...

A veure, ningú pot negar que el Larsson ha estat un dels millors davanters dels últims 10 anys, però al que jo em referia és que el Camp Nou l'ovacionava ja des del dia del Gamper, sense que el pàjaru hagués demostrat res. A més, no dic que no donés un bon rendiment al camp (després de recuperar-se de la lesió), però fora d'aquí no es va prodigar gaire, la veritat. Quantes rodes de premsa li recordeu, per exemple? quants actes "especials" va protagonitzar? no sé, no sé...

Joan: tienes razón con lo de Zenden, Petit o Christanval, pero esos ejemplos son la excepción que confirma la regla. Además, en estos casos, la prensa se cebó con ellos después de haberles hecho la pelota durante mucho tiempo. Porque yo recuerdo leer de Zenden que era el heredero de Overmars; de Petit, que era elegancia, clase y contundencia a la vez (ojo, que dicen ahora lo mismo de Touré Yayá) y de Christanval que era como Laurent Blanc pero en negro-menauer. Se les rajó desde una actitud ventajista, cuando el público ya los había crucificado.

Marc, recullo la proposta. El pròxim post anirà dels grans bluffs del futbol culé... i perico, va, no ens limitem tant.

Anónimo dijo...

harvester,

com es deia aquell iugoslau que vam fitxar en l'era Cruyff que feia cara de fumat i que havia de ser el millor 10 d'Europa? Saps qui vull dir? Ciric, es deia?

Després també em vam fitxar una de danès jovenet, em sembla que es deia Ekelund o alguna cosa així.

I el José Mari, que ens va enfonsar contra el PSG? Quina toia, eh?

I el Cuéllar?

Ostres, i el Molby, que el van matar al programa de l'Arús...? hehe.

Eskurza, Manolo Hierro, aquell que vam fitxar del del Sevilla que feia tàdem amb el Nando...

Iván Iglesias...

Anónimo dijo...

Ara me'n recordo: Serna, quin gran central, eh?

ruth dijo...

serna és el que em va tirar els trastos!! ho explico en el post següent, jeje
Ekelund efectivament era un danès força guapo i de la mateixa quinta que vicevic, nunca más se supo.
Jo al Saviola no li desitjo res dolent, no em cau pas maalament, però ho té difícil per fer-se un lloc a l'equip.
Una altra cosa, la Jose té tota la raó: com pot demanar la carta de llibertat el Motta? És com tots els que rajaven el Laporta perquè no li treia del tot la clàusula de rescissió al navarro. A veure, anem a pams!! ja va fer molt el Barça en reduir-li a la meitat (que no dic que no s¡ho meresqués el nano).
Però és que és un club!! Una empresa!! No una ONG! hombre ya!

ruth dijo...

Vucevic, perdó!!